La por, la podríem expulsar amb un crit ben alt i fort?
En aquesta història l’escoltarem plena d’onomatopeies, la mirarem a la cara i potser la farem ballar.
Qui carai hi ha a sota del llit? I a dins la foscor de l’armari, i a darrere de les cortines de la banyera? I al bosc, qui s’hi amaga? La por és un monstre?
Tinc el cos que em tremola, la veu que em trontolla i el cap que no para d’imaginar… potser que em posi a cantar.